Intercanvi formatiu a Badia del Vallès: Respostes comunitàries a la crisi

La sessió té lloc a Badia del Vallès, ciutat amb un territori molt petit (menys d’1 km quadrat) i uns 14 000 habitants. El fet de ser una ciutat i no un barri marca molt els indicadors socioeconòmics. És per exemple la ciutat més densa d’Espanya, la que té el nivell d’atur més alt de Catalunya, una renta per càpita molt baixa comparat amb els municipis veïns.

Es construeix la ciutat a meitats dels anys setanta, i es destinada a acollir la població immigrada originaria d’Andalusia, Extremadura, Castilla – la Mancha… Gent que ve a treballar a telefònica, correus, Renfe… L’índex d’immigració és bastant baix, un 6,1%, del qual 60% són marroquins.

Badia és una ciutat bastant peculiar perquè viu exclusivament de subvencions, sobre tot del finançament de la Generalitat, ja que no té possibilitats de tenir fonts d’ingressos (no hi ha espai, indústria, impostos locals…). El problema és que aquest finançament és decreixent i a punt d’esgostar-se, i això amenaça la ciutat que no pot viure sense aquesta aportació pública. Ara s’està emprenent tot un procés participatiu de ciutat per reclamar a la Generalitat un compromís de finançament per la supervivència de la ciutat.

Lluita anticrisi: El tema de la lluita anticrisi és central en el marc del PDC. S’ha començat a treballar a través d’iniciatives disperses, com el Banc del Temps, el Mercat d’intercanvi, el Servei de Préstec de roba infantil… Des de fa un any, existeix una comissió de respostes comunitàries a la crisi (formada per varies entitats, usuaris de Serveis socials,…), en la qual s’intenta coordinar els projectes existents, organitzar iniciatives conjuntes…. Amb tres línies de treball: cobertura de les necessitats bàsiques des d’una perspectiva comunitària.

Tema aliments: A Badia, en la última recollida d’aliments que s’ha fet, han participat que moltes entitats diferents, veïns/es, gent que és usuària de Serveis Socials, persones marroquines… D’aquesta manera, es pot trencar amb el discurs que sempre són els mateixos que s’ofereixen, que la gent rep ajudes i no fas res, que els marroquins s’aprofiten…. i és un primer pas per implicar noves persones a través d’una cosa bastant tangible.

També es fa esment de l’experiència de Vic, on hi ha hagut denuncies per part de la CUP sobre el menjar que llencen els supermercat sals contenidors… També es parla de projectes de supermercat social.

Tema roba: A Badia es va crear un servei de préstec de roba i accessoris infantils que es va posar en funcionament al maig del 2012, després d’un procés d’un any de creació i recerca de recursos. Inicialment el projecte es va elaborar i posar en marxa des del Pla de Desenvolupament Comunitari, el Servei de Benestar Social i l’Associació de Voluntaris Socials. S’hi han anat sumant altres col·laboradors com la Fundació Tallers, que gestiona actualment el Servei de Bugaderia del projecte, la Creu Roja que ens porta roba regularment i la parròquia de Badia amb la qual es fa intercanvi de roba d’adults/nens.

El projecte va veure la llum gràcies a una subvenció que es va sol·licitar directament al despatx de la Caixa de Badia, que ens va permetre habilitar un local, comprar mobles i posar en marxa un servei de bugaderia, assumit per la Fundació Tallers (Fundació d’inserció de persones amb diversitat funcional). Des de llavors, el servei va començar obrint un dia a la setmana i actualment dos dies, donat l’augment de l’activitat i de la demanda. El servei funciona en base a l’intercanvi: les famílies poden portar roba o material que ja no fan servir i emportar-se coses que els faci falta. També tenen la possibilitat, si no poden portar res, d’ajudar-nos en la gestió del servei i en tot cas, sobre tot pel que fa al material (tipus cutxet, bressol, seient de cotxe..), se’ls demana que el tornessin quan ja no el faci falta. Participa una mitjana de 10 voluntàris/es cada dia en el projecte. Obren l’espai cada dilluns i dimecres (aquest segon dia en les èpoques de l’any amb més demanda, ara durant l’octubre i novembre per la roba d’hivern), des de la meitat de setembre fins a la meitat de juliol, de 17h a 20h30. La primera mitja hora es dedica a ordenar la roba. S’atenen les famílies fins les 20h, i s’acaba dedicant altres 30 minuts per ordenar.

Es fa un registre de tots els moviments de roba i material i famílies ateses. La gestió de l’espai (ordenació, classificació, neteja…) també és una tasca important que ocupa molt de temps i la gestió de l’equip de voluntaris, a càrrec de la voluntària responsable del projecte, amb l’ajuda de la tècnica del PDC.

Una altra activitat del projecte és la seva difusió, que s’ha fet fins ara a través de diferents mitjans: nota als alumnes de totes les escoles, cartells, facebook, presentació del projecte en la jornada d’experiències anticrisi….Actualment participen i són beneficiàries del projecte: 123 famílies, 324 nens/enes de 0 a 12 anys. 65 % d’aquestes famílies són d’origen marroquí.

Altres idees que s’esmenten per trencar amb una visió assistencialista i treballar de forma comunitària les necessitats bàsiques:

El mercat d’intercanvi que també es fa a Badia un cop al més i el mercat de 2a mà i artesania no professional, el qual genera certs conflictes amb els comerciants de la zona.

Que la informació sobre aquests projectes arribi a gent que no esta implicada i gent usuària de serveis socials. A Badia, ara s’està treballant amb el tècnic d’acolliment de serveis socials perquè reparteixi un tríptic informatiu dels projectes i reculli els correus electrònics dels usuaris per enviar-los un butlletí electrònic “anticrisi”.

Modificar el llenguatge i pensar els projectes perquè la gent s’hi senti activa i es reconegui en el seu funcionament… El fet de funcionar a partir de l’intercanvi fa que la gent se senti útil en el projecte… Passar del concepte d’usuari a col·laborador, fer servir un llenguatge proper… Tal com ho resumeix la Mercedes (la voluntària responsable del servei de roba): “Yo siempre digo a la gente: esto no es caridad, es aprovechar”.

Altres iniciatives interessants i innovadores:

Intercanvi de servei d’odontologia amb altres serveis. Tot el tema dentista és molt discriminant.

“Regie de quartier”, a França: són associacions que treballen en un territori determinat, gestionades per veïns/nes, representants polítics locals, els representants dels habitatges públics, algunes empreses, i altres associacions del territori. Ofereixen serveis de reparacions, de manteniment de l’espai públic, jardineria… I per tant promouen l’ocupació i serveis de proximitat en barris amb necessitats socioeconòmiques importants.